Entrevistem a: Noemí Jordana

Bones! Sóc la Noemi Jordana, “Noe” i tinc 40 anys. Originaria de Torelló, però ja fa molt de temps que visc a Girona. Treballo com a mestra d’Educació Especial al Cee Ventijol de Blanes. He estat jugadora de bàsquet professional durant 20 anys i a part d’algun partidet ocasional d’altres esports, no he tingut temps de practicar-ne cap d’altre, això sí, sé segur que sóc una negada anant en bici. Com a hobbies m’agrada fer una mica de tot, cosir, llegir, fer excursions, viatjar… però sobretot m’agrada gaudir d’un bon àpat amb els amics, si es pot considerar hobbie…

Com ens vas conèixer?

Us vaig conèixer per una companys de feina que va venir a demanar informació i em va comentar que per horari m’aniria bé venir, i que ella creia que això del CrossFit m’agradaria.

Perquè CrossFit?

Quan vaig retirar-me del bàsquet vaig intentar anar al gimnàs convencional, a fer peses per el meu compte, però no em vaig poder acostumar a fer cua per poder fer servir una màquina o no trobar espai per posar la màrfega… Llavors vaig intentar entrenar a casa, però cada dia em costava més. El primer dia que vaig entrenar CrossFit ja vaig veure que m’ho passaria bé, moure kilos, fer exercicis diferents dels que havia fet tota la vida i a més córrer poquet!! Què més es pot demanar?

Abans de fer CrossFit, eres jugadora de bàsquet professional. Com era la teva preparació física?

Depenia del moment de la temporada i va anar evolucionant amb el temps. Quan vaig començar s’anava a córrer molt, especialment a pre-temporada i amb el temps va anar canviant per fer més exercicis de cardio adaptats a pista. La pre-temporada sol ser l’etapa en la que més es treballa físicament, gairebé cada dia i poc a poc es redueix. Tot depèn molt de quantes competicions jugues, és a dir si tens un o dos partits a la setmana però lo habitual sol ser passar per el gimnàs dos cops per setmana i complementar amb treball a pista. Tot va sempre programat per el preparador físic de l’equip que procura individualitzar el treball segons posicions de joc o possibles molèsties de cada jugadora.

Què et diuen els teus amics/gues quan els hi expliques que fas CrossFit?

Que tenen molt clar que m’agrada perquè els sembla molt dur i que ells no ho farien pas, que sóc molt bèstia. He de dir que els meus amics són una mica sedentaris…

Ha canviat en alguna cosa la teva vida el fet de practicar CrossFit?

Sobretot que em trobo millor, estic de més bon humor, em serveix per descarregar de la feina i és com un tancament del dia. I que ara tinc durícies a les mans i les samarretes em van petites.

Què tal els inicis? Recordes la teva primera classe?

Recordo estar amb les orelles posades a les explicacions d’en Lluc i pensar… “poc a poc Noe, que ets molt animal i fa temps que no entrenes en serio”. Que em vaig posar a la zona final i que ja no m’he mogut d’allà. Recordo que hi havia la Carla i l’Andrea, que m’ajudaven i que em va costar contar les repeticions perquè prou feina tenia en poder respirar. Quan vaig acabar l’entreno tenia clar que l’endemà no em podria moure.

Creus que CrossFit és per a tothom?

…. És difícil de contestar… Crec que algunes persones amb patologies importants haurien de fer un esport més adaptat a les seves necessitats i que potser no és l’esport més adient per a gent gran que no està acostumada a fer esport d’alta intensitat, però he vist començar a fer CrossFit a alguns companys que em fan dubtar de la resposta que t’acabo de donar. Penso que qui es proposa aconseguir un objectiu i té consistència i continuïtat finalment ho pot fer tot.

Moviment favorit i el que més odies.

Començaré per el que més odio perquè crec que tothom que ha entrenat al meu costat ho té clar… el Burpee. El terra és taaaan lluny!!! I com a favorit no puc triar, m’agrada fer Wallballs perquè em resulten fàcils però també m’encanta el Ropeclimb i molts d’altres. Com que els vaig millorant poc a poc, tots m’entusiasmen, em sap greu però no puc triar.

Què li diries a una persona que té dubtes en provar aquest esport?

Que ho intentin, però no un dia, una temporada, poc a poc i quan vegin que es troben millor no voldran parar. Que s’ho passaran bé perquè els companys d’entreno són molt divertits, que t’animen si tens un mal dia, que en Lluc, l’Àlvaro i en Bruno són uns entrenadors fantàstics cada un amb un estil ben diferent i això li dona un plus al CrossFit. Potser sense tota aquesta colla no m’agradaria tant venir a entrenar.